Notícies

Identificar i tractar la depressió millora la qualitat de vida dels pacients amb ictus 
 
Una publicació recent descriu que identificar el més aviat possible aquest trastorn, millora la qualitat de vida en els malalts amb ictus. La depressió és probablement una de les complicacions més ignorades en els pacients que han patit un ictus. La prevalença varia entre un 20 i un 50% en el primer any d’haver patit la malaltia, essent la seva aparició més freqüent cap al sisé mes. 
 
La depressió pot influir en l’alentiment de la recuperació motora en els pacients amb ictus. Altres estudis realitzats amb pacients amb ictus conclouen uns resultats funcionals i de qualitat de vida inferiors en els malalts amb depressió.
La fisiopatologia encara no és massa coneguda, però s'ha de fer atenció a diferents manifestacions clíniques que en el seu conjunt donen l’alerta i la necessitat d’un tractament específic. El triatge clínic es fa més difícil quan existeixen alteracions del llenguatge i deteriorament cognitiu.
Les manifestacions poden ésser diverses: des d'irritabilitat, apatia, pèrdua de pes ràpid en un mes sense fer dieta, manca de gana, angoixa, alteracions del son, alteracions en el comportament -des d'eufòria o excessiva desinhibició a labilitat emocional excessiva-, idees de mort o suïcidi, al•lucinacions, etc. Es considera depressió major l’existència de cinc o més d’aquestes manifestacions i, depressió minor a partir de tres símptomes. En tots dos casos es fa necessària la consulta amb l’especialista mèdic.
Sembla indiscutible la incidència de la depressió en el pronòstic de l'ictus, tant per augmentar la recuperació funcional, en la prevenció de recurrència de l'ictus i augmentar la supervivència dels pacients i disminuir la mortalitat. Identificar el més aviat possible aquest trastorn cognitiu millora la qualitat de vida en els malalts amb ictus.
( Rima M. Top Stroke Rehabilil. 2008; 15(1):13-21)